IANQUIS COME HOME al setmanari DIRECTA Nº 213

Deixeu que avui us parli d'un llibre fantàstic, d'aquests que et fan agafar fe, de nou, en el vell ofici del periodisme. L'ha escrit Xavier Theros, ha estat premi Josep Maria Huertas i es diu La sisena flota a Barcelona (La Campana). És una crònica magnífica, un documentadíssim volum entre el reportatge periodístic i el relat novel·lat escrit gairebé en primera persona, sobre la relació d'amor i odi entre la marina ianqui i els barcelonins. A partir d’una minuciosa recerca documental i desenes d’entrevistes a testimonis encara vius –inclosos mariners de la sisena flota que van visitar Barcelona– Theros posa el focus per primer cop sobre una vessant de la història de la ciutat –i del país– no gaire estudiada. El dia de Sant Esteve de 1987, un artefacte explosiu esclatava al número 2 de la plaça del Duc de Medinaceli de Barcelona. El que avui és el restaurant d’una cadena de menjar ràpid llavors era la seu de l’USO Mediterranean Fleet Center, un club privat per a la Sisena Flota dels Estats Units. Els joves mariners de la Navy hi podien canviar moneda i informar-se de totes les activitats que es feien en anglès a la ciutat. Fins aquell dia, va ser el punt de trobada per als militars ianquis de pas per Barcelona. Ja no ho tornaria a ser mai més. De resultes de l’atemptat va morir el mariner Ronald Strong, de 22 anys i natural de Pensilvània. Quatre mariners més van resultar ferits i el local va patir importants desperfectes. L’atemptat, d’autoria mai aclarida –en el seu moment el van reivindicar simultàniament Terra Lliure i un fantasmagòric Exèrict Roig Català d’Alliberament (ERCA), tot i que algunes informacions periodístiques van apuntar a activistes palestins o libis–, va ser la gota que va fer vessar el got. El de 1987 seria el darrer Nadal en què la sisena flota dels Estats Units faria servir el port de Barcelona com a destí, 36 anys després que els primers vaixells nordamericans amarressin a a la ciutat.

Història d’amor i odi

Es posava així punt i final a una història d’amor i odi molt poc estudiada, malgrat que l’impacte de l’arribada dels nord-americans a Barcelona va suposar una autèntica revolució econòmica i social en la fosca nit del franquisme. Els primers vaixells de la marina de guerra dels Estats Units en amarrar al port de Barcelona van arribar a la ciutat el 9 de gener de 1951. Alacant, Palma de Mallorca, València i Tarragona, així com Màlaga i Cartagena, van veure amarrar als seus ports trenta naus de la marina de guerra dels EUA. La dècada dels cinquanta va suposar un canvi de registre per al Franquisme. La consolidació de la Guerra Freda va fer que els EUA passessin a considerar el règim espanyol com un aliat. L’establiment de bases militars en territori espanyol i l’ús dels ports arreu de l’estat van ser un pas més en aquest procés. En el moment en què el règim es trobava més aïllat internacionalment, el govern d’Eisenhower va contribuïr decisivament a solidificar-lo. Al llarg dels 36 anys en què la sisena flota va visitar regularment Barcelona, al port de la capital catalana hi van ancorar 2.039 vaixells de tot tipus, des de bucs de càrrega fins a portavions. L’arribada dels mariners ianquis era viscuda per la ciutat com tota una festa. El desenvolupament de la indústira turística local va tenir els primers moments d’esplendor amb aquella flota, capaç de desembarcar de cops milers de mariners que deixaven una reguera de dòlars per on passaven. “Va ser el primer turisme de masses del país, i molts dels vicis que van sorgir aleshores són visibles encara els nostres dies”, reflexiona Xavier Theros al pròleg del llibre.
L’impacte va ser importantíssim a l’anomenat barri Xino. “El modern Raval és obra de la Sisena Flota, que va afavorir l’obertura de nous negocis en aquells carrers, com els famosos bars de llums vermells”, explica Theros. Locals com el Kentucky o el Panam’s guarden encara els records d’aquella època. El carrer Escudellers va convertir-se en el focus d’activitat més canalla de la nit barcelonina: gràcies als mariners nord-americans es van poder escoltar els primers discos de rock’n’rol en recòndits locals del Xino. Barcelona era coneguda arreu d’Europa pel canallisme del seu barri portuari, només comparable al quartiere spagnolo de Nàpols. Amb una única diferència: la ràtio de malalties venères a Barcelona era deu cops superior.
Després d’un flirt apassionat que a durar anys, l’arribada de la Transició espanyola va suposar unrefredament de les relacions entre la sisena flota i Barcelona. Els EUA eren vistos des de l’esquerra i el catalanisme com la potència que havia rentat la cara al franquisme en el moment en que es trobava més aïllat a nivell internacional. La manifestacions contra l’OTAN i les accions de la Crida a la Solidaritat van ser només el pròleg d’un final anunciat. Els vaixells de guerra nord-americans han seguit arribant regularment al port de Barcelona, però res ha estat el mateix. Els ianquis van tornar, gairebé del tot, a casa.